Llibres i Films


Una secció per compartir el gust per la lectura i el cinema…

L’Arpa birmana

La guerra i els conflictes bèl·lics segueixen sent tan presents els nostres dies que els sentim propers encara que passin a l’altra punta del món. Segueixen sent notícia… malgrat una certa pàtina de quotidianitat els emmascari.

Com afrontar l’abandonament i la decepció? Com portar la compassió a un lloc en què només ha existit la crueltat?

El  1947 l’escriptor Michio Takeyama va publicar en fascicles la novel·la L’Arpa Birmana, inspirada en l’ambient de derrota i devastació moral que es vivia al Japó de la postguerra més immediata.

Amb un transfons antibel·licista, la companyia de les cançons pretén oferir un missatge d’ànim a una societat desmoralitzada. La música es converteix, llavors, en una possibilitat de redempció.

L’obra va tenir una gran repercussió i èxit a la societat de l’època. El director Kon Ichiwaka aviat es va interessar per portar-la a la gran pantalla. Aquesta és l’obra que avui us proposem a Llibres & Films.

Sinopsi

Any 1945. Els japonesos estan a punt de firmar la pau amb Birmània. Un soldat nipó que toca l’arpa queda horroritzat per la mort i la destrucció que el rodegen. Acabat el conflicte, decideix retornar al lloc convertit en un monjo amb el ferm propòsit de donar sepultura als difunts.

Se n’ha dit…

arpabirmanaEl Arpa Birmana (Biruma no tategoto). Kon Ichikawa. 1956

“El arpa birmana” segueix sent una pel·lícula commovedora, d’extraordinària bellesa visual, i el seu tan comentat missatge pacifista no té res d’il·lús o “cumbaià”. Ricardo Aldarondo

El Arpa Birmana. Michio Takeyama (1947)

“Certament, i encara que sigui una novel·la relativament curta (menys de dues centes pàgines), és una d’aquelles faules anti bèl·liques que alguna vegada a la vida val la pena llegir; un clàssic de la literatura nipona que amb el temps ha quedat arraconada per altres obres d’igual o menor rellevància que es van escriure per aquell llavors. Ara és el moment ideal per embranca-se en la seva lectura (si és que encara no ha caigut a les vostres mans), redescobrint una història sorprenent de valentia humana, Budisme i pacifisme. Eduard Terrades Vicens (CineAsia.net)

L’Edat de la innocència

Molts de vosaltres quan sentiu “L’Edat de la innocència”, evocareu ràpidament el turmentós triangle amorós protagonitzat per Michel Pfeiffer, Daniel Day-Lewis i Winona Ryder. No ens resulta estrany. La pel·lícula de Martin Scorsese, estrenada el 1993, retrata amb encert la doble moral de la societat novaiorquesa de 1870 amb tot luxe de detalls.

El que potser no sabeu és que la pel·lícula es basa en la novel·la, igualment exquisida, d’Edith Wharton (1862-1937). Publicada l’any 1920, és la seva novel·la més famosa amb la qual va guanyar el premi Pulitzer l’any 1921. Nascuda en el si d’una família rica, Wharton va retratar amb tot detall i fina ironia, els costums d’una societat que coneixia de primera mà. La profunditat psicològica dels seus personatges va posar a la llum aquelles situacions que la bona educació mantenien en l’anonimat.

Sinopsi

Al Nova York de 1870 les aparences, els llinatges familiars i la riquesa mouen els fils de l’alta societat de l’època. Newland Archer és un prometedor advocat que sospira en secret per portar una vida més emocionant de la que porta. Està resignat a conformar-se amb una vida tranquil·la junt amb la seva promesa May Welland, una jove adorable però totalment convencional. Però quan la comtessa Olenska, la rebel cosina de May, torna a Nova York precedida pels escàndols de la seva vida amorosa, Newland ho arrisca tot davant la possibilitat de viure un amor de debò.

Se n’ha dit…

LA EDAD DE LA INOCENCIALa Edad de la Inocencia. Martin Scorsese. 1993

“Un drama viu amagat a la fractura dels temps; Pfeiffer i Day-Lewis reclamen el dret a desitjar-se. Una obra major feroçment continguda en el seu espectacular desplegament “Luís Martínez (El País)

L’Edat de la innocència. Edith Wharton1994  edat

“El temps sufocat de la postguerra en una ruralia vivacíssima  on el dring pur dels mots conserva intacta la puresa del viure malmès pel vendaval de la història.” Pere Gimferrer

Pa negre

pa

Pa negre ha estat una de les pel·lícules més reeixides del cinema català dels darreres anys.

Un èxit que ha anat més enllà de Catalunya i ha triomfat a Espanya i a d’altres països. Per això ens sembla encertat començar les nostres ressenyes de “Llibres & Films” amb aquest títol.

Sobretot perquè la pel·lícula és, al mateix temps, el reflex d’una obra literària igualment extraordinària: la novel·la homònima d’Emili Teixidor.

Sinopsi

En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li el mort al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traiciona les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

Se n’ha dit…

Pa negre. Agustí Villaronga (2010)

“Pa negre “és una pel·lícula narrativament clara, dramàticament potent, culturalment definitiva, magníficament interpretada, amb una capacitat claríssima de definir personatges i de mantenir enganxat l’espectador”. Àlex Gorina

Pa negre. Emili Teixidor. 2003

“El temps sufocat de la postguerra en una ruralia vivacíssima  on el dring pur dels mots conserva intacta la puresa del viure malmès pel vendaval de la història.” Pere Gimferrer

Llibres i films

La literatura ha estat, des dels inicis del cinema, una font inesgotable d’inspiració i d’arguments per a pel·lícules.

Des de la Biblioteca, creiem que és molt interessant el vincle que s’estableix entre el llibre i les pel·lícules que en resulten. El procés d’adaptació d’un llibre a  la gran pantalla no és un procés senzill: requereix síntesi i creativitat.

A la secció d’audiovisuals sempre hem treballat aquesta dicotomia dins el fons cinematogràfic: senyalant les pel·lícules de les quals en tenim el llibre, elaborant guies temàtiques…  Ara, a més a més, disposareu d’aquest espai exclusiu on anirem penjant informació de les darreres adaptacions literàries a la gran pantalla.

Hi afegirem informació tan del llibre, com de la pel·lícula, i esperarem els vostres comentaris sobre què és el que més us ha agradat. Un motiu per parlar de cinema i literatura. Us deixem amb la guia “Llegir entre imatges” on podreu trobar un llistat d’adaptacions recents.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s