“El Faro”, bellesa i esgarrifança a parts iguals

Després de la reveladora La Bruja (2016) Robert Eggers ha tornat encara amb més potència. La seva última pel·lícula, El Faro, està ambientada a finals del segle XIX, a una remota illa misteriosa de Nova Anglaterra. Eggers explica la història, que a voltes sembla un duel de bogeria, entre dos homes que han de conviure durant quatre setmanes al far. La situació d’aïllament i d’hostilitat dóna peu a moments on regna l’al·lucinació i el deliri.

Els dos protagonistes principals, Robert Pattison i Willem Dafoe, fan unes interpretacions memorables que s’acompanyen d’unes imatges imponents difícils de classificar: són belles i esgarrifoses a la vegada. Igual que passava amb la seva anterior pel·lícula, Eggers documenta la seva història amb mites i llegendes de la tradició popular. Aquesta vegada, llegendes que s’encarnen entre un llop de mar que està obsessionat amb el far que custodia i un pobre ajudant que es troba acorralat pel mar i la bogeria.

Les imatges en blanc i negre ajuden a l’espectador a transitar per aquest estat de alienació mental dels protagonistes i remet al subconscient, als somnis i a la metafòrica imatge de la llum blanca i encegadora del far.

Una pel·lícula inquietant i molt recomanable que ha obtingut nombroses nominacions i premis al llarg del 2019.