Cinema / Per menjar crispetes

Cinema suec d’avui


Quan pensem en el cinema suec, el nom d’un director emergeix amb força al capdamunt: Ingmar Bergman. Amb la seva desaparició l’any 2007 el cinema suec semblava quedar-se orfe. PALOMAAvui us volem recomanar la pel·lícula d’un dels seus alumnes i enfant terrible del cinema d’avui: Roy Andersson.

La pel·lícula Una Paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia es va emportar el premi Europeu a la millor comèdia i el Lleó d’Or a millor pel·lícula al Festival de Venècia 2014. El seu nom s’ha fet un lloc tot traspassant les fronteres del seu país.

Les seves pel·lícules, formades per llargs plans seqüència, retraten l’absurd de la vida quotidiana, la història i, en definitiva, l’existència humana. Una posada en escena molt acurada i una estètica molt personal conformen el seu treball.

El film que us representem avui clou la trilogia iniciada amb Canciones del segundo piso (2000) i La Comedia de la vida (2007), que podeu trobar també al nostre catàleg. Un bon recull del seu particular imaginari.

Més enllà de les opinions que us pugui suscitar la pel·lícula, creiem que és d’aquell cinema que s’ha de veure sí, o sí: per obrir mires, conèixer noves maneres de fer cinema i descobrir nous punts de vista.

Us deixem amb el tràiler… i ja ens en direu el què!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s