Per menjar crispetes

Un CLÀSSIC en majúscules


 

shakespeareAvui per menjar crispetes, us proposem un CLÀSSIC en majúscules. Un clàssic de la literatura i els escenaris: Molts soroll per res, de William Shakespeare.

Potser la versió cinematogràfica més coneguda fins al  moment és la de Kenneth Branagh de l’any 1993.

La versió que us proposem avui és la del reconegut guionista estatunidenc Joss Whedon (Nova York, 1964). Es tracta d’una posada en escena totalment diferent de la de Branagh.

Vestits amb americana o bevent còctels dins una piscina, els protagonistes d’aquesta entremaliada comèdia sobre el joc de l’amor no us deixaran indiferents.

La força del text segueix sent irrefutable, així que Joss Whedon té un gran repte al davant: construir amb imatges un guió que multipliqui l’enginy i la destresa de Shakespeare. Ho aconseguirà? Com en totes les adaptacions cinematogràfiques, no s’escaparà del llast de les comparacions! I a vosaltres? Què us ha semblat?

Compartiu al bloc les vostres opinions i deixeu-nos els vostres comentaris. Ens encantarà llegir-los!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s