Música / Novetats musicals

Jazz, jazz!


etiquetes-novetats-copia3

Avui el nostre post està dedicat a les seccions de música jazz i blues.

Les darreres incorporacions al nostre fons, porten una mica de tot. Us en passem a fer cinc cèntims. I si cliqueu damunt la imatge, navegareu cap a més informació!

1. The Spiritual side of Wynton Marsalis / Wynton Marsalis (Columbia Records, 2013)

Un disc homenatge als espirituals negres que està pensat per celebrar l’ànima col·lectiva. Des de cants fúnebres al més pur estil de Nova Orleans, passant pels temes instrumentals dels oficis de diumenge i acabant pels cors que canten a la redempció a través del Gospel.

marsalis

2. Life is too short / Juan Ortiz Trio (Errabal Jazz, 2012)

L’enregistrament en directe d’aquest disc és un cant a la improvisació, i un exercici de compromís real amb la música independent. El compromís d’aquest trio encapçalat pel pianista basc Juan Ortiz que amaga, sota un format clàssic, una ànima transgressora i creativa.

Juan ortiz trio

3. No end / Keith Jarrett (ECM Records, 2013)

Tambors, guitarres elèctriques, taules de mescles… acompanyen el piano en aquesta curiosa doble gravació de Keith Jarrett. El disc recull l’enregistrament casolà d’un treball que va quedar en l’oblit i que l’ECM, la seva discogràfica de capçalera, recupera per a tots els seus seguidors.

keithjarrett_noend

4. Inspiration: a tribute to Nat King Cole / George Benson (Concord Music, 2013)

El virtuós de la guitarra George Benson rendeix un sentit homenatge a Nat King Cole per celebrar els seus 70 anys en plena forma i acompanyat de la Henry Mancini Institute Orchestra i la participació de l’excepcional Wynton Marsalis.

benson

5. Cannonball’s Bossa Nova / Cannonball Adderley (Essential Jazz Classics, 2013)

Vet ho aquí, la reedició d’un dels clàssics de la fusió del jazz amb els ritmes brasilers. Cannonball Adderley i el Bossa Rio Sextet van construir, els anys seixanta, aquesta llista de temes en perfecta sintonia i comunió.

bossa nova

 

6. Jazz flamenco. Vols. 1 y 2 / Pedro Iturralde (Hispavox, 1996)

I acabem aquest recorregut per les novetats amb un altre clàssic de la fusió: en aquest cas entre el jazz i el flamenc. El saxofonista Pedro Iturralde agafa el flamenc com a font d’inspiració per deixar fluir , tot improvisant, la concepció rítmica del jazz modern.

iturralde

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s