Música / Novetats musicals

Fusió d’arrel catalana


Seguint la dinàmica de les grans veus europees, caracteritzada per la versatilitat dels cantautors a l’hora d’aproximar-se a un o altre estil o concepte, Roger Mas tomba novament cantonada per agafar un altre carrer: el disc ‘Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona‘ enregistrat en directe.

Tretze cançons, entre les quals, algunes anteriors de Mas ara revisades, quatre d’inèdites i algunes altres de tradicionals europees com ‘Haika mutil’ del basc Mikel Laboa o ‘Amore che vieni, amore che vai’ de Fabrizio de André.

El disc ha estat arranjat per Xavier Guitó i la carpeta de l’àlbum és obra de l’artista Perejaume.

Els concerts que han anat fent Mas i la cobla, una de les formacions amb més prestigi i reconeixement, han desembocat en aquesta fusió de les dues sonoritats “sense cap voluntat ni museística ni arqueològica”. El de Solsona explica que la col·laboració tenia com a reptes: unir el món de les cançons i arranjar-les per la cobla i que “funcionés” i el repte tècnic que suposava lligar una veu “natural” amb la intensitat sonora de la cobla.

Una combinació en què es comprova com la música popular respon directament a la tradició i on la tradició, com diu el cantautor, és el riu del qual tots traiem aigua i al qual tots n’aboquem, també de la nostra. Pura fusió d’arrel catalana.

Per no perdre’s: L’home i l’elefant, Si el mar tingués baranes, Emboscat, Oda a Francesc Pujols i el Dolor de la bellesa (a continuació!). Que ho gaudiu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s