Cinema

Filmografia bàsica de Pilar Miró


Hem incorporat al fons cinematogràfic de la Biblioteca bona part de l’obra de la cineasta Pilar Miró. El seu és un dels pocs noms femenins que apareixen en la història de la cinematografia espanyola. Moltes de les seves pel·lícules han estat descatalogades (és a dir, fora del mercat comercial) durant força temps. Per aquest motiu, ens sembla interessant fer-vos una breu ressenya del seu treball.

Nascuda a Madrid l’any 1940 deixà a mitges la carrera de dret per matricular-se a l’Escuela Oficial de Periodismo i en la de Cinematografía on es titulà l’any 1967 en l’especialitat de guió. La seva primera etapa professional aniria lligada al departament d’informatius de TVE on s’encarregaria de la realització de programes, sèries i espais dramàtics. El 1967 va dirigir el seu primer llargmetratge La Petición (1976).

Tres anys més tard, abandonà definitivament la realització de programes dramàtics de televisió i, no podent dirigir projectes propis, acceptà l’encàrrec de portar a la pantalla El crímen de Cuenca (1979). El segrest de la pel·lícula, a arrel de la seva projecció al Festival de Berlín, i el processament de la directora per un tribunal militar van retardar la seva distribució comercial, fet que no va impedir que fos una de les pel·lícules més taquilleres de la història del cinema espanyol.

A Gary Cooper, que estás en los cielos (1980), un projecte llargament desitjat, Miró s’inspira en una experiència personal que intenta analitzar, sobretot, les vivències d’una dona, independent i amb cert prestigi professional, davant l’amenaça sobtada d’una mort propera.

L’any 1982 arribaria Hablamos esta noche, una de les pel·lícules menys celebrades pel públic i la crítica. Una història d’insatisfaccions i culpabilitats en el marc d’una societat convulsa pels imminents canvis polítics.

Nomenada directora general de cinematografia pels nous dirigents socialistes, va treballar per mirar d’impulsar una profunda transformació de la producció cinematogràfica nacional. La seva trajectòria política continuaria amb la direcció general de RTVE, càrrec al qual renunciaria enmig d’un escàndol d’acusacions de les quals quedaria absolta pels tribunals.

Els títols Beltenebros (1990) i El pájaro de la felicidad (1992) arribarien a continuació. El primer, aconseguí l’ós de plata al Festival de Berlín i en el segon, Miró recupera un antic guió de Mario Camus per posar en imatges les seves pròpies reflexions personals.

El Perro del Hortelano (1995), adaptació de l’obra en vers de Lope de Vega, obtingué un inesperat èxit de públic i guardons. El seu darrer llargmetratge també es tracta d’una adaptació, en aquest cas de l’obra de Joaquín Leguina Tu nombre envenena mis sueños (1996), interpretada pels actors Emma Suárez i Carmelo Gómez que repeteixen protagonisme com al Perro del Hortelano.

[Informació extreta de: Borau, José Luis (dir). Diccionario del cine español. Madrid : Alianza, 1998 [C-791 Esp.Cinema DIC]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s