Shoah: el testimoni esfereïdor de l’extermini

Dins de la secció de pel·lícules en versió original, hem incorporat (suggerit per un usuari de la Biblioteca) un nou títol que us volem recomanar: SHOAH, del director Claude Lanzmann. Aquest documental ha estat considerat per la crítica com un dels testimonis més esfereïdors de la història de l’holocaust. La pel·lícula recull el testimoni oral, en primera persona, de víctimes, testimonis i botxins de la Segona Guerra Mundial.  

Sota el format de l’entrevista, el director evoca el record dels protagonistes forçant-los a explicar, fins i tot davant el seu esfondrament psicològic, la seves viviències de la “shoah” (que, en hebreu, significa catàstrofe).

La pel·lícula no conté ni imatges d’arxiu ni banda sonora: tan sols els relats nus de les persones, individuals o col·lectius, i els diferents escenaris on van passar els fets tal i com es conservaven en el moment del rodatge.

Carles Torner, poeta i escriptor, publicava l’any 2002 a redós d’aquesta pel·lícula: Shoah: una pedagogia de la memòria. Tal i com apunta la ressenya del llibre:

“La pel·lícula de Claude Lanzmann, que fa el prefaci d’aquest llibre, crea una cadena de transmissió de la memòria que, partint dels jueus assassinats i del testimoni que parla a la pantalla, arriba a l’espectador i es projecta més enllà…

Aquest llibre explora la tensió entre la paraula i el silenci del testimoni, entre la necessitat de saber què va passar als camps d’extermini i l’imperatiu de preservar l’opacitat del crim. Ningú no en surt indemne, hi ha sempre un abans i un després de veure la pel·lícula. Hi ha transmissió: escoltar les veus, fer memòria dels rostres de Shoah per, al nostre torn, poder narrar l’indicible”.

El documental fou estrenat l’any 1985 i té una durada, aproximada, de nou hores. Certament, s’hi ha d’estar predisposat, abans de veure’l. Com molt bé segueix dient la contraportada del llibre de Torner: Perquè a Shoah s’hi entra espectador però se’n surt testimoni.